Seguiré...

Seguiré creient, tot i que la gent perdi l'esperança.
Seguiré donant amor, tot i que altres sembrin odi.
Seguiré construint, tot i que altres destrueixin.
Seguiré parlant de Pau, fins i tot enmig d'una guerra.
Seguiré il•luminant, fins i tot enmig de la foscor.


I seguiré sembrant, encara que altres trepitgin la collita.
I seguiré cridant, tot i que altres callin.
I dibuixaré somriures, en rostres amb llàgrimes
I transmetré alleugeriment, quan vegi dolor
I regalaré motius d'alegria on només hi hagi tristeses.
Convidaré a caminar al qui decideixi quedar-se
i aixecaré els braços, als que s'han rendit.

Perquè enmig de la desolació, sempre hi haurà un nen que ens mirarà, esperançat, esperant una mica de nosaltres, i encara enmig d'una  tempesta, per algun lloc sortirà el sol i enmig del desert creixerà una planta.

Sempre hi haurà un ocell que ens canti, un nen que ens somrigui i una papallona que ens ofereixi la seva bellesa.

Però ... si algun dia veus que ja no segueixo, no somric o callo, només acosta't i dóna'm un petó una abraçada o regala’m un somriure, amb això serà suficient, segurament m'haurà passat que la vida m’ha bufetejat i m’ha sorprès per un segon.

Només un gest teu farà que torni al meu camí.
Mai ho oblidis ........